• Dansa Ramon Solé

  • Ramon Solé torna a Barcelona al 1975, després d’un període a l’estranger. Tot i que la seva formació és eminentment clàssica, crea el Ballet Contemporani de Barcelona i comença a treballar en una línia experimental. Un any més tard es produeix una escissió i, d’una banda es constitueix la Companyia de Dansa Ramon Solé, que segueix en la línia de neoclàssic i experimental, i d’altra banda el Ballet Contemporani de Barcelona, que es converteix, de moment, en la companyia més veterana del panorama de la nostra dansa.


  • Apunts biogràfics de Ramon Solé

  • Ramon Solé neix a Cartagena (Múrcia) i passa la seva infància a Tàrrega (Lleida), d’on era el seu pare. L’any 1949 es trasllada amb la família a la Rochelle (França) on al 1954 comença a estudiar al Conservatori Municipal de Música i Dansa amb la professora Colette Milner. La seva primera actuació professional fou al Teatre Marigny de París el 1956, amb la companyia Ballet des etolis de París, dirigida per Milorad Miskovich i Irena Lidové, enllaçant amb altres actuacions a la companyia de Jean Babilée. Durant els anys 1958 i 1959 va ser solista i Primer Ballarí al Teatre de Bordeus. Entre 1959 i 1974 col.labora en diverses companyies, en gires artístiques arreu del món i ballant en primers papers, tant de repertori clàssic com creant nous personatges en obres de coreògrafs actuals. Solé va ballar al Ballet Modernes de París, Ballet Moderne de George Reich, Ballet Jeanine Charrant, Grand Ballet Classique de París, Ballet Rosella Hightower i Liceu de Barcelona, on al 1964 hi interpretà Les Gavines, coreografia de Magriñà i música de Joan Altisent, sobre el tema mariner de Vilanova, decorats i figurins de Manuel Muntayola, amb els primers ballarins Aurora Pons, Assumpció Aguadé, Cristina Guinjoan, Elisbat Bonet i la col.laboració de l’Esbart Dansaire de Rubí. També interpreta Evocació, música de Sibelius, coreografia de Magriña i decorats i figurins de Josep M. Espasa. Va ser representada en un lloc destacat al Gran Ballet del Teatre de Ginebra, Ballet de l ‘Òpera de Bonn, Ballet de l’ Òpera de Lió, Complesso Romà del Ballet di Roma, etc. Des de finals de 1964, combina la seva activitat de ballarí amb la de coreògraf ia finals del 1974 decideix instal.lar-se a Barcelona, obrint una escola que porta el seu nom, al barri de Gràcia. És quan funda la Companyia de Dansa de Barcelona amb la qual realitza actuacions i coreografies.

    Un dels últims treballs de Ramon Solé va ser La dansa de la mort, una coreografia seva sobre música de WA Mozart (Rèquiem K.626) i sobre textos medievals, adaptada per Enric Hortembach, i representada pels ballarins Begoña Erausquin, Montserrat Prats, Teresa Prastitis, Mònica Rumeu, Ramon Solé i Mathilde von Meerendonk.

Utilitzem galetes pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web i millorar els nostres serveis. En continuar amb la navegació entenem que acceptes la política de privacitat

Cerrar mensaje política de cookies